EL FONS DE LA FILMOTECA

 

 

Presentació

Procediment

 

  - PROGRAMES -

 Documentals de la República
 José María Nunes
 Chomón per a la mainada
 Llorenç Soler
 Maciste
 Maciste a l'infern
 Amateur
 Noticiaris
 Segundo de Chomón
 Laya films
 Documentals
 Fuego en España
 Noticiaris
 Patrimoni
 Ficció Muda
 Documental Mut
 Ficció Sonora
 Documental Sonor
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
LLORENÇ SOLER

PROGRAMA 1

 

52 Domingos (1966)                                 28’17’’

El largo viaje hacia la ira (1969)             39’45’’

                                                   Durada Total            78’02’’ 1 hora 18 minuts

 

Sinopsi:
Documental social. Barcelona. Inmigració anys 60. Antifranquisme.

 

PROGRAMA 2

 

Noticiario RNA (1970)                            12’19’’

Carnet de Identidad (1970)                   27’58’’

Votad, votad malditos (1977)               23’00’’

                                               Durada  Total            63’17’’ 1 hora 3 minuts

 

Sinopsi:
Final del franquisme. Transició. Documental social. Antifranquisme. Anys 70. Cinema experimental. Cinema independent.  

 

PROGRAMA 3

 

Film sin nombre (1970)                            23’30’’

Sobrevivir en Mauthausen (1975)             35’16

                                                  Durada  Total            58’46’’

 

Sinopsi:
Antifranquisme. Religió. Comunisme. Cinema experimental. Cinema Independent

 


LLORENÇ SOLER (València 1936)
 

Extret del DICCIONARI DEL CINEMA A CATALUNYA

Joaquim Romaguera (edi.)


Realitzador i director de fotografia. A vint anys arribà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simon (1934), un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema. Es comprà una màquina de 8 mm i féu un parell de documentals. Després creà la productora Filmagen, i amb J.Piquer rodaren força publicitat, Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, La Vall d’Arán, Alta Ribagorça, migmetratge documental escrit per Josep Mª Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics. El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra (1966), no agradà a l’Ajuntament de Barcelona, ja que tractava el tema del barraquisme i altres crues realitats, però la cinta desvetllà el vessant crític del cineasta, aspecte que ha desenvolupat al llarg de la seva posterior i abundant carrera d’autor radicalment independent. Aquell mateix any 1966 es passà al film industrial treballant per a la productora Teletecnicine (Rafael Ballarín), per a TeleObjetivo o amb la seva petita empresa. Compaginà aquesta activitat amb la seva pròpia obra, inscrita en el cinema independent o alternatiu. En aquest sentit, realitzà curts d’autor, en 16mm, com ara 52 domingos (1967); D’un temps, d’un país (Raimon) (1966-68); El largo viaje hacia la ira (1969); ¡Seamos Obreros! (1970); La enfermedad alcoholica (1973); Sobrevivir en Mauthausen (1975); Gitanos sin romancero (1976) Autopista, unha navallada a nosa terra (1977); Más allá de las rejas (1980) i Cada tarde a las cinco (1986), Una filmografia que amb vídeo ha continuat aproximant-se a problemàtiques diverses: Gitanos de San Fernando de Henares (1989); Cuba, ¿Callejón sin salida? (1991) Francesc i Lluís (1992), i Ciudadanos bajo sospecha (1993). Una altra de les seves facetes creatives és la d’experimentar amb la “màquina d’escriptura”, el muntatge, i el so, línia que ja inicià en els curts El Altoparlante (1970); Noticiario RNA (1970); Carnet de Identidad (1970) Film sin nombre (1970) Biopsia para una silla sola (1970 inacabat) i Anti-Salmo (1977), i encara més en els vídeos E-vidències (1981); Guinovart (1981); Videoexperiència PS-1 / Topless (1982); Bilbo (1983); Oh, Calanda! (1987), i Xaus en acció (1994). Finalment debutà en el camp comercial el 1999 amb Saïd, i amb Lola vende cá (2001). D’altra banda, també ha fet d’operador i de director de fotografia il·luminant des dels seus inicis un elevat nombre de curts i força llargs com ara El viatge a l’última estació (Albert Abril) i Com un Adéu (Pere Vila), premis de Cinematografia de la Generalitat 1983; L’última frontera (Manuel Cussó i Ferrer) que guanyà el mateix premi el 1992; també il·luminà diverses obres de teatre durant la dècada de 1990. Com a realitzador de televisió ha treballat en programes com ara “Galeria oberta” (1984) i “Trossos” (1985-86), en les dues sèries L’oblit del pasat (1994 i 1996) i en documentals com ara Francesc Boix; un fotògraf a l’infern (1999-2000), Max Aub, un escritor en su laberinto (2001-02); Els escolanets de Montserrat (2003), i Del roig al blau (2003-2004). Complementàriament ha dirigit cursos o impartit seminaris sobre llenguatge i tècnica cinematogràfica i televisiva, i molt en particular sobre el documental en escoles com l’ESCAC o la Universitat Pompeu Fabra. També ha publicat Curso General de Cinematografía (1978); Manual operativo del realizador de televisión (1987); La televisión, una metodología para su aprendizaje (1988); La realización de documentales y reportajes para televisión (1998); Así se crean documentales para cine y televisión (1999), i Los hilos secretos de mis documentales (2002). Així mateix, a partir de 1996 col·laborà en revistes com “Objetivo”, “Nuestro Cine”, “Cinema 2000”, “Nueva lente” i “Cinema 2001”. També és autor de poesia, còmic, conte i assaig, al mateix temps que practica la pintura.

 

Altres films:

 

1966 El cine, un arte de nuestro tiempo

1975 ¡Torera!; Cantata de Santa María de Iquique, amb J.Rodri

1976 Cerdà, una gran obra malograda

1977 Votad, votad malditos

1978 Manca i especulació de la sang; Condenados a beber, amb M.Pigrau; O monte e noso, amb F.Vázquez i M.Pigrau

1982 Segrelles y el mercenario

1982-83 Terra, entre terra i mar: El Delta de l’Ebre

1983 Indalecio Prieto

2003 Apuntes para una odisea Soriana interpretada por negros

 

 

 


 

 

 
 

Organitza: