|
Realitzador i
director de fotografia. A vint anys arribà a
Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i
Simon (1934), un amic valencià que
treballava en la publicitat cinematogràfica
i que li descobrí el cinema. Es comprà una
màquina de 8 mm i féu un parell de
documentals. Després creà la productora
Filmagen, i amb J.Piquer rodaren força
publicitat, Ja sol, el 1965 debutà amb
l’encàrrec Pirineos de Lérida
Pallars, La Vall d’Arán, Alta Ribagorça,
migmetratge documental escrit per Josep Mª
Espinàs que obtingué un primer premi estatal
de films turístics. El següent encàrrec, el
migmetratge Será tu tierra (1966), no
agradà a l’Ajuntament de Barcelona, ja que
tractava el tema del barraquisme i altres
crues realitats, però la cinta desvetllà el
vessant crític del cineasta, aspecte que ha
desenvolupat al llarg de la seva posterior i
abundant carrera d’autor radicalment
independent. Aquell mateix any 1966 es passà
al film industrial treballant per a la
productora Teletecnicine (Rafael Ballarín),
per a TeleObjetivo o amb la seva petita
empresa. Compaginà aquesta activitat amb la
seva pròpia obra, inscrita en el cinema
independent o alternatiu. En aquest sentit,
realitzà curts d’autor, en 16mm, com ara
52 domingos (1967); D’un temps, d’un
país (Raimon) (1966-68); El largo
viaje hacia la ira (1969); ¡Seamos
Obreros! (1970); La enfermedad
alcoholica (1973); Sobrevivir en
Mauthausen (1975); Gitanos sin
romancero (1976) Autopista, unha
navallada a nosa terra (1977); Más
allá de las rejas (1980) i Cada tarde
a las cinco (1986), Una filmografia que
amb vídeo ha continuat aproximant-se a
problemàtiques diverses: Gitanos de San
Fernando de Henares (1989); Cuba, ¿Callejón
sin salida? (1991) Francesc i Lluís
(1992), i Ciudadanos bajo sospecha
(1993). Una altra de les seves facetes
creatives és la d’experimentar amb la
“màquina d’escriptura”, el muntatge, i el
so, línia que ja inicià en els curts El
Altoparlante (1970); Noticiario RNA
(1970); Carnet de Identidad (1970)
Film sin nombre (1970) Biopsia para
una silla sola (1970 inacabat) i
Anti-Salmo (1977), i encara més en els
vídeos E-vidències (1981);
Guinovart (1981); Videoexperiència
PS-1 / Topless (1982); Bilbo
(1983); Oh, Calanda! (1987), i
Xaus en acció (1994). Finalment debutà
en el camp comercial el 1999 amb Saïd,
i amb Lola vende cá (2001). D’altra
banda, també ha fet d’operador i de director
de fotografia il·luminant des dels seus
inicis un elevat nombre de curts i força
llargs com ara El viatge a l’última
estació (Albert Abril) i Com un Adéu
(Pere Vila), premis de Cinematografia de la
Generalitat 1983; L’última frontera
(Manuel Cussó i Ferrer) que guanyà el mateix
premi el 1992; també il·luminà diverses
obres de teatre durant la dècada de 1990.
Com a realitzador de televisió ha treballat
en programes com ara “Galeria oberta” (1984)
i “Trossos” (1985-86), en les dues sèries
L’oblit del pasat (1994 i 1996) i en
documentals com ara Francesc Boix; un
fotògraf a l’infern (1999-2000), Max
Aub, un escritor en su laberinto
(2001-02); Els escolanets de Montserrat
(2003), i Del roig al blau
(2003-2004). Complementàriament ha dirigit
cursos o impartit seminaris sobre llenguatge
i tècnica cinematogràfica i televisiva, i
molt en particular sobre el documental en
escoles com l’ESCAC o la Universitat Pompeu
Fabra. També ha publicat Curso General de
Cinematografía (1978); Manual
operativo del realizador de televisión
(1987); La televisión, una metodología
para su aprendizaje (1988); La
realización de documentales y reportajes
para televisión (1998); Así se crean
documentales para cine y televisión
(1999), i Los hilos secretos de mis
documentales (2002). Així mateix, a
partir de 1996 col·laborà en revistes com “Objetivo”,
“Nuestro Cine”, “Cinema 2000”, “Nueva lente”
i “Cinema 2001”. També és autor de poesia,
còmic, conte i assaig, al mateix temps que
practica la pintura.
Altres
films:
1966
El cine, un arte de
nuestro tiempo
1975
¡Torera!; Cantata de Santa María de
Iquique, amb J.Rodri
1976
Cerdà, una gran obra
malograda
1977
Votad, votad malditos
1978 Manca
i especulació de la sang; Condenados
a beber, amb M.Pigrau; O monte e noso,
amb F.Vázquez i M.Pigrau
1982
Segrelles y el mercenario
1982-83
Terra, entre terra
i mar: El Delta de l’Ebre
1983
Indalecio Prieto
2003
Apuntes para una odisea
Soriana interpretada por negros
|
