|
En l’inici d’aquest
projecte es compleix una ja llunyana reivindicació
cineclubista, la de l’accés al material dipositat a
l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya. La conservació
del patrimoni és la primera premissa a seguir, però
la seva difusió és la que fa que el material
projectat tingui el sentit pel qual l’obra va ser
creada, perquè l’espectador la gaudeixi. És la
primera i última raó de ser d’un film.
Les nostres dues
entitats han fet un pas pioner, que està sota la
mirada de la comunitat cineclubista d’altres països
per iniciar projectes semblants. Desitgem que els 10
programes actuals puguin duplicar-se ben aviat.
L’arribada dels
formats digitals en DVD, els projectors que tenen
cada vegada més prestacions i qualitat d’imatge, la
progressiva inversió des dels cineclubs i entitats
sense ànim de lucre per condicionar les seves sales,
ha portat, a Catalunya, a disposar d’un parc de
sales preparades per la projecció digital en DVD.
Les diferències en els aparells reproductors fan que
la projecció no sigui estàndard. Diferents
pantalles, diferents reproductors, diferents
distancies fins la pantalla,.... Aquest fet fa
necessari una prova prèvia del DVD amb un temps
d’antelació suficient per adequar la projecció a
cada espai.
L’experiència en la
distribució d’aquest material ha estat per la nostra
part molt positiva. Pràcticament sense publicitat
hem complert amb les primeres expectatives que
parlaven de 20 sessions per a l’últim trimestre.
Finalment dues anul·lacions a Sant Boi i una
suspensió per la malaltia d’un professor a Olot han
deixat les projeccions en 17.
A principi de
desembre vàrem enviar el tríptic informatiu a 250
adreces que inclouen des de centres de recursos
pedagògics, ajuntaments de capitals de comarca,
escoles de cinema, ong, assoc. de crítics de cinema,
entitats culturals en general i centres escolars i
ja estem rebent sol·licituds pel primer trimestre
del 2006.
En el camp de la
difusió, hem fet servir tots els recursos al nostre
abast. Una posició preferent en el nostre web (que
ha vist incrementades considerablement les visites),
difusió en el butlletí electrònic setmanal,
l’enviament de notes de premsa abans de cada sessió,
la impressió dels fulls de sala corresponents i la
inclusió en la publicitat de les sessions, de la
imatge que acredita que aquesta és una “Sessió de
Filmoteca”. Capítol a part, ha estat l’execució
d’això últim, ja que ens ha resultat difícil
corregir la publicitat que les entitats produeixen
en algunes ocasions, ja que n’és difícil el control.
Aquest és un punt que hem de treballar a fons en els
propers trimestres.
A continuació, s’han
comentat els diferents apartats amb més
exhaustivitat. Com a conclusió, volem confirmar la
idea que la difusió d’aquest material, en suport
digital, permet la formació de nous espectadors. Hem
comprovat com aquests quedaven enlluernats per la
màgia de Chomón, el realisme dels noticiaris Laya de
la guerra civil o la ficció barcelonina de “Mañana”.
La tecnologia s’ha
posat de la nostra part!
|
