CINEMES DEL SUD:  HISTÒRIA D’UNA INICIATIVA CINEMATOGRÀFICA MULTICULTURAL

 

 

El desembre del 2001, aprofitant la celebració de la seva Assemblea anual, la Federació Catalana de Cineclubs va organitzar una Trobada Internacional de Cineclubs. Es tractava de posar punts en comú, de cercar vies de col·laboració i d’habilitar un espai ón tots ens trobéssim còmodes i ón les potencialitats de tots plegats, que preses una per una són més que modestes, s’optimitzéssin per al benefici col·lectiu. 4 anys després, l’embrió d’aquesta iniciativa ja és una realitat, i compta amb la presència de representants –no només cineclubs—de vuit paísos del sud d’Europa i de la mediterrània.

 

La Trobada, que es va celebrar a la seu del Museu del Cinema de Girona, va comptar amb representacions de França, Portugal, Galícia, el País Valencià, Andorra i Catalunya. Per unanimitat, es va acordar que una major col·laboració entre els activistes del cinema del sud d’Europa i de la mediterrània no era només desitjable, sinó imprescindible. Un dels punts en que tots els presents van estar d’acord va ser la necessitat d’organitzar aquesta cooperació.

 

De fet, aquella iniciativa no era pas la primera: ja fa molts anys que bon nombre de persones vinculades al setè art ens neguem a admetre com a inevitable la progressiva uniformització dels models cinematogràfics: no sóm anti-Hollywood, ni molt menys anti-nordamericans. Tots nosaltres disfrutem d’un bon grapat de bons films comercials cada any, i tots nosaltres conservem, en la nostra filmoteca particular, una llarga llista de clàssics, nordamericans o fets “a l’americana”, sense que això ens suposi cap problema. Però tots sóm conscients, també, que determinats models, basats en una política industrial molt agressiva, són perillosos per a la diversitat cultural.

 

Així doncs, trobades anteriors, per citar-ne només algunes dels darrers anys noranta, s’havien celebrat a Cagliari (Itàlia), a Porto (Portugal), a la Garriga (Catalunya), a Perpinyà (França) i, més sectorialment, arreu de l’Europa del Sud. La majoria d’associacions presents a Girona, a més a més, formen part de la Federació Internacional de Cineclubs, entitat que aplega associacions de més de trenta paísos de tots els continents.

 

Potser el que va canviar a Girona va ser que vam decidir, finalment, que ens calia organitzar-nos més disciplinadament. Per posar un exemple: si cada associació organitza una desena d’actes, publica mitja dotzena d’opuscles i un parell de revistes; si cada entitat fomenta dues taules rodones, una vintena de projeccions i un parell de mostres o petits festivals; si cada hemeroteca conté una cinquantena de films, un centenar de videos i mig miler de cartells, pasquins o fotografies.... Si cada una d’aquestes col·lectivitats del sud d’Europa i de la mediterrània és capaç, sempre en la mesura de les seves possibilitats, de compartir els seus tresors, aleshores ja no sóm tan poca cosa.

 

És evident que, al nostre nivell, no podem competir ni amb la indústria ni amb els models culturals dominants. Però sí que podem, organitzant-nos, demostrar que la diversitat és quelcom més que una entelèquia.

 

Des del desembre del 2001 a Girona, aquestes són algunes de les coses que hem fet:

-     A Prada de Conflent i Perpinyà (França), el 2002, vam mantenir reunions de treball amb La Federació de cineclubs del mediterrani, i amb l’Institut Jean Vigo, que organitza, entre d’altres, el Festival Confrontation. També es va fer una presentació del projecte “Cinemes del Sud” a la Universitat de Perpinyà.

-         Amb Portugal, el mateix any, vam organitzar un mini cicle itinerant de films catalans recents, que es van veure a set cineclubs i universitats d’aquell país.

-         A Carballiño (Galícia), també el 2002, vam participar al festival XOCIVIGA i ens vem reunir federacions d’Itàlia, Galícia, França, Portugal i Catalunya.

-         A la Garriga (Catalunya), encara el 2002, vam organitzar una mostra de cinema nordafricà, i vam convidar representants de cineclubs marroquins i del Festival de cinema de Tetuan.

-         A Narbonne (França), ja el 2003, vam fer un intercanvi de films i de presentacions França – Catalunya, amb motiu d’una mostra sobre cinema hispànic.

-         Amb motiu del Festival de Pézénas (França) 2003, vam presentar, l’embrió de la nostra associació, en presència de 8 associacions internacionals i de bon nombre de cineclubs locals.

-         Tercera reunió semestral de la coordinadora a Reggio (Itàlia), juny de 2003

-         Trobada de la federació catalana amb associacions del Marroc, març – abril de 2003

-         Projecte de col·laboració amb el cineclub de Xaouen, al Marroc (data a concretar, compra d’un projector DVD)

-         Mostra CINESUD al Març 2003 al BEC (Barcelona Espai de Cinema)

-         Trobada internacional a La Garriga, amb motiu de la VII Mostra de Cinema (setembre 2003)

-         A Reggio Calabria, dins el Festival Internacional de Cineclubs 2004 es va presentar el projecte a la comunitat cineclubística internacional, convidant-los a participar activament.

-         A La Garriga, organitzat pel cineclub La Garriga, dins la seva Mostra anual es va fer una nova Mostra CINESUD al setembre 2004.

-         Mostra CINESUD abril 2005 a Dénia (Alacant) organitzada pel Cineclub Pessic amb motiu de l’Assemblea General de la Federació Catalana de Cineclubs.

-         Mostra CINESUD a Medellín (Colombia), organitzada pel Cineclub Pulp Movies amb Motiu del Indivisible 2 (Muestra de cine Independiente de Medellín) Setembre 2005.

-         Mostra CINESUD a Granollers, organitzada pel Cineclub de l’Associació Cultural de Granollers. Octubre 2005

 

Què pretenem a partir d’ara ? És molt senzill: si, ja abans de néixer, aquesta associació ha assolit aplegar cineclubs, associacions culturals, universitats i festivals, i concretar ja moltes actuacions conjuntes, imagineu que podem fer si tots ens hi posem !

De moment, als membres fundadors de la iniciativa de Girona, ja s’hi han afegit cineclubs del Marroc, el Festival de Tetuan, cineclubs de Tunísia i el Festival de Carthage, una segona federació francesa, dues federacions italianes i la Universitat de Barcelona, i pensem que les adhesions continuaran.

 

Projectes n’hi ha molts, des del més senzill intercanvi de films, de convidats a petits festivals o activitats, o d’edició conjunta i multilingüe de tríptics divulgatius, fins a la publicació d’un llibre sobre cinema palestí que seria el primer número d’una editorial “Cinemes del Sud”, o la organització d’un festival conjunt, etc.

Es tracta, en definitiva, de posar en comú tots els esforços que, en els diferents àmbits de la divulgació cinematogràfica, esmercem molts de nosaltres. I fer-ho amb la gratificant percepció de no ser cap “bitxo raro”...

 

Tot plegat convida a imaginar que, aquesta vegada sí, serem capaços de treballar plegats...

 

Federació Catalana de Cineclubs