| SERVEIS |
|
imatges que parlen introducció al llenguatge cinematogràfic Pensat per a persones sense un coneixement previ de llenguatge cinematogràfic i/o lectura de la imatge. Es pretén una iniciació prou clara i didàctica, per conèixer les bases del llenguatge icònic. Consta de 10 sessions d’hora i mitja, durant les quals es visionen fragments de films coneguts (La diligència, La finestra indiscreta, Ciutadà Kane, Sólo ante el peligro, Blade Runner...) per fixar-se, sobretot, en els trets del llenguatge. Els objectius són:
de vampirs, ballarines i cowboys introducció als gèneres cinematogràfics Per a persones sense una formació específica
en cinema. Els films exhibits s’agrupen per gèneres, i els diferents gèneres es tractaran en el seu ordre d’aparició a les pantalles. Els objectius són:
de les ombres als Òscars una aproximació a la Història del Cinema Per a persones que volen conèixer l’evolució diacrònica de l’art del nostre segle, potser per conèixer millor el que veuen a les pantalles avui dia, potser per organitzar la seva "memòria sentimental cinematogràfica" o, simplement, per gust. Es tracta d’un curs d’iniciació. Consta de 10 sessions d’hora i mitja i aniran acompanyades amb seqüències de films de cada època projectades en vídeo.
Els objectius són:
llibres de pel·lícula relacions entre cinema i literatura Curs dissenyat per a persones sense un coneixement previ de cinema que volen entendre la relació, cada dia més habitual, entre cinema i literatura. Pot servir també per a tots aquells que, havent-se format en Història General del Cinema i Llenguatge cinematogràfic, volen aprofundir en els matisos i les diferents formes de transcriure el text literari en imatges. Degut a la complexitat de la temàtica, s’ha hagut de cercar una manera d’organitzar els gèneres literaris que ha fet servir el cinema per a les seves creacions i hem optat per l’ordenació cronològica com a més fàcil; per això podem incloure llibres d’història, tractats morals, prosa religiosa, literatura fantàstica, poesia, teatre, assaig, novel·la, ... Plantejat per a 10 sessions d’hora i mitja en les quals s’hi projecten fragments dels films més importants i/o significatius en vídeo. Els objectius són: Que els alumnes asoleixin un coneixement global de com s’ha anat desenvolupant la relació entre cinema i literatura, i comprovin com han evolucionat les adaptacions. Que sàpiguen distingir les diferències entre modalitats d’adaptació i en reconeguin els motius sociològics, psicològics, polítics... Que comprovin com es pot fer un mal film a partir d’un texte excel·lent o una pel·lícula fascinant a partir d’un texte mediocre. Que percebin l’enriquiment que l’encreuament de personalitats (de l’escriptor literari i del director) pot aportar a una història.
el cinema narrador d’històries i mites
El curs està pensat per a persones interessades en el component narratiu del cinema. Les sessions no volen ser classes d’Antropologia ni de Mitologia, el que volem aconseguir és apropar-nos als diferents fils mítics que ens han arribat des de temps immemorials, i comprovar com el cinema els ha desenvolupat en una direcció determinada influint, la majoria de vegades, en l’evolució del imaginari col·lectiu i, fins i tot, de l’ètica dels nostres dies. És en aquest estudi on veurem el desenvolupament dels arquetipus i els conflictes bàsics, cosa que ens permetrà apropar-nos molt més al subtext dels films i distingir quins són els condicionants socials, polítics, religiosos, econòmics,... que influeixen en el disseny precís d’un film. Com és habitual, el curs tindrà 10 sessions d’hora i mitja, durant les quals es projectaran seqüències en vídeo dels films referits a la temàtica de cada classe. La novetat d’aquest curs, és la tria que faran els alumnes el primer dia de classe dels
mites o les històries a les que volen apropar-se. El motiu d’aquesta metodologia és ben senzill: hi ha una varietat tan enorme de mites, històries i conflictes bàsics parabolitzats que 10 sessions de classe ens obliguen a un exercici d’essencialització del que potser els alumnes se’n sentirien massa aliens i en el qual la professora tendiria a imposar, inevitablement, els seus criteris. La tria dels temes per part dels assistents té dues funcions: que els alumnes s’impliquin en tot el desenvolupament del curs perquè els demanem i els demanarem encara una participació més activa i que la professora no triï continguts que no arribin a interessar els alumnes. Els continguts estan oberts a tot tipus de mites i històries, hi caben els déus de la mitologia grecoromana, els contes populars i els propis mites del cinema que remuntarem en comptes de desenvolupar.
Fer arribar als assistents al curs el concepte de narrativa subtextual que és tan fonamental per elaborar una capacitat crítica en l’àrea del cinema i de tot el món icònic. Aconseguir que obrin la seva perspectiva als diferents punts de vista que pot donar el cinema d’èpoques o autors diferents sobre el mateix personatge o conflicte. Detectar els nostres propis comportaments mítics. Estimular les eines d’anàlisi cinematogràfica narrativa tant en el camp de la imatge, com en el del so, el text i el subtext. Experimentar una de les actituds bàsiques de la humanitat des dels seus temps més remots: divertir-nos escoltant les històries que ens explica algú, sigui humà, mecànic o replicant.
de déus, faraons i gladiadors el món antic i el cinema Pensat per a persones interessades en la Història i el seu tractament cinematogràfic. Les sessions no volen ser classes d’Història ni tampoc de Cinema, el que perseguim és apropar-nos a les diferents maneres de pensar i sentir en les civilitzacions més determinants del Món Antic i veure com el cinema ens ha transmès les seves concepcions. Generalment, el cinema no ha sabut renunciar a les formes d’entendre la realitat del segle XX i ens ha escatimat tota la riquesa ideològica dels temps antics. El curs té 10 sessions d’hora i mitja, durant les quals es projecten seqüències en vídeo dels films triats per a cada període. La tria de films vé donada per la seva adeqüació al moment escollit, pel guió o per la seva absoluta incorrecció de tractament, ja sigui des del punt de la història de les mentalitats o des de qualsevol complement de l’escenografia. Els objectius són: Fer arribar als alumnes la idea de que cada moment històric i cada civilització ha tingut un imaginari diferent i que l’hem de conèixer abans d’avaluar el nivell de confort social en altres temps. Distanciar els alumnes dels films per tal de comprendre que la majoria d’obres no compten amb la recerca de l’autenticitat com un valor. Detectar la Història com a pretexte per tal d’explicar històries o emetre missatges ideològics contemporanis. Estimular les eïnes d’anàlisi cinematogràfica històrica saltant per damunt dels gèneres. Divertint-nos trobant les veritables animalades històriques que hi ha en algunes pel·lícules i que són acceptades universalment.
del rei Artús a Dante el món medieval i el cinema Per a persones interessades en el tractament cinematogràfic de la Història, sense ser un curs d’Història ni de Cinema. Pretenem apropar-nos a les diferents maneres
de pensar i de sentir en el Món Medieval i veure com el cinema ens ha
transmès les seves concepcions. Encara que el resultat és força desigual, en
conjunt, és molt menys decebedor que el del Món Antic. El curs té 10 sessions d’hora i mitja, durant les quals es projectaran seqüències en vídeo dels films triats, en bé i en mal, de cada període. La tria de films i llur tractament segueix la mateixa línia d’estudi del curset sobre el Món Antic, així com el fet de potenciar la lectura de textos històrics que canvïin el coneixement popular. Els objectius són:
de Cosme de Mèdici a Napoleó el món modern i el cinema El curs està pensat per a persones interessades en la Història i el seu tractament cinematogràfic. Les sessions no volen ser classes d’Història ni tampoc de cinema, el que perseguim és apropar-nos a les diferents maneres de pensar i sentir en el Món Modern i veure com el cinema ens ha transmès les seves concepcions. El resultat és força desigual, sobretot en l’absència o la repetició d’una temàtica; les preferències dels cineastes s’han dirigit cap als Tudor, la Revolució Francesa i tot el seu entorn i a l’Estat Espanyol pels inefables Reis Catòlics i els seus descendents Habsburgs. A l’igual que el cinema sobre el Món Medieval molt d’aquest cinema no ha sabut/volgut renunciar a les formes i valors del segle XX, però presenta interessantíssimes qüestions que ens afecten des de fa més de cinc segles. Com és habitual, tindrà 10 sessions d’hora i mitja, durant les quals es projectaran seqüències en vídeo dels films triats, en bé i en mal, per a cada període. La tria dels films vindrà donada per la seva adequació al moment escollit pel guió o per la seva absoluta incorrecció de tractament, ja sigui des del punt de la història de les mentalitats o des de qualsevol component de l’escenografia. I un aspecte que intentarem potenciar és el de la lectura de textos històrics que es contradiguin amb el coneixement popular que prové del cinema. Els objectius són:
la mirada d’Europa una aproximació al cinema europeu actual Per a persones sense un coneixement previ de cinema o que en tenen un de molt general i volen encarar-se amb el cinema més proper a la nostra geografia. Hem de valorar aquest gest perquè la invasió nordamericana de les pantalles ha discriminat de manera gairebé total tot allò que es fa en cinema a Europa, i hi ha molts espectadors que el critiquen per pretenciós, lent, obscur i avorrit sense haver-ne vist, gairebé, cap film. També s’adreça el curs a aquelles persones que tenen una certa formació en la Història General del Cinema i volen conèixer allò que s’ha fet o es fa ara mateix al nostre continent, perquè la majoria de la informació rebuda prové dels Estats Units d’Amèrica. Es planteja en 10 sessions d’hora i mitja en totes les quals s’hi projecten fragments dels films més imporants i/o significatius en vídeo. Segons les possibilitats s’aconsellaran pel·lícules que estiguin exhibint-se en el moment de fer el curs i que puguin acabar de completar el panorama del cinema europeu. Els objectius són:
benvingut Míster Cinema! aproximació a la Història del Cinema Espanyol Curset pensat per a persones sense un coneixement previ de Cinema i volen començar pel més proper, o que solament han llegit, han fet cursets o s’han informat sobre la Història general del cinema, i ara volen conéixer l’evolució del cinema a l’Estat. La mala fama que ha tingut
durant dècades ha fet que es maltractessin també els seus encerts. Però ara,
en un dels moments més dolços de la seva trajectòria, és normal que se’n
vulgui recuperar una memòria històrica que està íntimament lligada a les
circumstàncies històriques que han marcat Es planteja per a 10 sessions d’hora i mitja en les quals s’hi projecten fragments dels films més significatius del període en format vídeo. També es fa una referència expressa al cinema en d’altres països en cada moment històric.
Els objectius són: Arribar a tenir un coneixement global del desenvolupament del cinema espanyol. Conèixer les circumstàncies sòciopolítiques i culturals que han marcat el desenvolupament del Cinema Espanyol. Saber distingir les diferències que s’han donat en certs períodes entre les diferents cinematografies de l’Estat i constatar la importància que el cinema i els cineastes espanyols han tingut més enllà de les nostres fronteres. Percebre les diferents sensibilitats amb què son tractats, segons les personalitats i les èpoques, els temes recurrents del cinema hispà. Vèncer el tòpic que grava el cinema espanyol com a producte barroer d’ínfima qualitat: la espanyolada.
el perquè de tot plegat revisió crítica de la història del cinema català Sigui quina sigui la valoració que es faci de la producció actual i de les perspectives del cinema català, comparada amb d’altres camps de la cultura i de l’art a Catalunya i amb el pes de cinematografies de països de dimensions similars, estranya la dificultat de consolidació d’una cinematografia pròpia. El sentit d’aquest curs és analitzar les claus del desenvolupament insuficient del cinema a Catalunya, paral·lelament al de la història del país en el Segle XX. Reprenem el títol del llibre de Quim Monzó i de la pel·lícula que en va fer Ventura Pons per tal d’esbrinar-ho. La compartimentació d’aquesta anàlisis en 6 sessions segueix a grans trets les diferents etapes de la Història del cinema i les de la Història política i social del país. L’estructura de cada sessió consta d’una xerrada de 3/4 d’hora, amb un torn d’1/4 de preguntes i respostes i una projecció en vídeo il·lustrativa de l’època comentada, d’1 hora i 1/2. Un total de 2 hores i 1/2. Els objectius són: Proporcionar uns coneixements elementals sobre la Història del Cinema a Catalunya i sobre l’itinerari accidental de formació del cinema català. Relacionar Cinema i Història, a nivell català i mundial, i donar elements per a entendre les dificultats passades i presents per consolidar una cinematografia nacional catalana. Analitzar de forma d’objectiva la situació que viuen a l’actualitat la producció i la indústria cinematogràfiques catalanes en el contexte europeu i internacional i de les perspectives i possibilitats que s’hi entreveuen.
el Sud també existeix aproximació al cinema dels països pobres Curset pensat per a persones que volen conèixer el Cinema fet als països oblidats dels circuïts comercials i/o nordamericans, en països de cultures allunyades -o molt properes!- a la nostra realitat cultural, per poder apropar-nos a la meravellosa pluralitat d’interesos, sensibilitats i problemàtiques que la cultura imperant ha bandejat com a inexistents. Per sort, hi ha d’altres cultures que van edificant el seu cinema propi sense complexes d’inferioritat i basant-se en altres valors que no tenen res a veure amb l’estandar occidentalista. Té 10 sessions d’hora i mitja cadascuna, en les quals es projecten fragments dels films més importants i significatius. Els objectius són:
passeig pel món i la mort cinema i guerres El cinema que, de bon començament, va serguir les passes de la literatura en els seus diferents gèneres, va recollir l’èpica literària i la posà en imatges reals o de ficció. Per tant, d’entrada, va fer-ne dos abordatges: cinema bèl·lic i documental. El pensament del tombant dels segles XIX – XX, judicava l’activitat bèl·lica i els seus herois-protagonistes gairebè com ho feia Homer vint-i-nou segles abans. Tanmateix, el segle XX, que ha estat el de les guerres més grans i continuades, ha estat també el de la popularització dels sentiments de rebuig guerrer i, fins i tot, pacifistes. També s’ha donat un espectacular canvi amb la desvinculació del personatge heroic del fet bèlic. I això ho ha reflectit plenament el cinema, que també ha anat desenvolupant diferents postures, moltes d’elles contradictòries, respecte a les lluites entre els humans. El curset tindrà deu sessions d'hora i mitja en totes les quals s'hi projectaran fragments de films en vídeo i es recomanaran aquelles pel·lícules que seria bo de veure en la seva integritat i que estiguin editades en vídeo o DVD. Els objectius són: Que els assistents al curset arribin a comprendre les íntimes relacions sociològiques que s’han establert entre la guerra i el cinema des de l’invenció d’aquest darrer. Que sàpiguin distingir les diferències de mentalitat i llenguatge que tenen els directors segons el període històric en que realitzen la seva obra o el seu orígen geogràfic, cultural o racial. Que entenguin la importància del punt de vista tant en la ficció, com en el document Que s'adonin de les circumstàncies socio-polítiques i culturals que han marcat el desenvolupament del cinema de guerra. Fer comprendre les manipulacions ideològiques que, gairebè sempre, contenen els films de guerra. menjar, beure i estimar...el cine! Cuina i Gastronomia han estat sempre representades al cinema, encara que fos de forma marginal. Des de la celebrada El festín de Babette o la parafrasejada obra d’Ang Lee, la gastronomia ha esdevingut fil conductor de tants films que sembla ser que s’està configurant un nou gènere cinematogràfic al seu voltant. Aquest nou corrent, va escampant arreu plats molts senzills, o molt exòtics, però gairebè mai n’explica la seva confecció d’una manera prou clara. Creiem que parlant de Cinematografia i Gastronomia podem mostrar diferents maneres d’entendre la realitat, diferents cultures i, al mateix temps, ampliar els coneixements cinematogràfics dels assistents. El curset consta de 12 sessions de 2 h. cada una, impartides per dos/dues professors/es, un/a de cinema que farà el comentari i l’anàlisi dels films i un/a altre de cuina que ensenyarà a elaborar les receptes escollides: tota una sorpresa per sessió. L’objectiu és: Gaudir de la comunió i la complementarietat de dos grans arts: cuinar, mirar cinema... i menjar, faltaria més!
anem al cinema! iniciació al pensament crític davant l’obra cinematogràfica
El curs està pensat per a persones que, havent fet altres cursos relacionats amb el cinema, volen desenvolupar i plasmar els seus coneixements en aconseguir una visió crítica de les estrenes cinematogràfiques de la temporada o revisant alguns clàssics en cartellera. També pot ésser interessant per persones que, sense cap aprenentatge previ, estan interessades en treure més suc dels films que veuen. Volem fomentar la participació activa dels alumnes, en tant que entre tots discutirem aspectes de les pel·lícules que anirem a veure com: recursos cinematogràfics propis del llenguatge; guió; relació del film dins d'un context històric o de gènere, la pertinença a un grup, escola, moviment determinat, etc. També es s’evidenciaran les relacions amb d’altres disciplines com la literatura, la història de l'art,.. S' entrarà també en l'eterna discussió del fons i la forma, intentant esbrinar els diferents nivells de llenguatge de cada film. Les nostres sortides intentaran mostrar un ventall de possibilitats que pot portar-nos a veure des de la pel·lícula d'autor europeu en versió original fins l’últim èxit comercial del Hollywood dels efectes especials, passant per algun clàssic, algun film de gènere o de nacionalitats exòtiques, o... el que ens vingui de gust. El curs té 10 sessions. En 5, que farem a l’aula i tindran una durada d’hora i mitja, jugarem a crítics de cinema i canviarem impressions sobre la pel·lícula que haguem vist la setmana anterior i en les altres 5 anirem a qualsevol sala de cinema de Barcelona. La classe de teoria es dividirà en dues parts de durada desigual, en la primera el professor introduirà els elements que consideri significatius de la pel·lícula que haurem vist la setmana anterior. A la segona part es procedirà a discutir i a recollir les visions crítiques dels alumnes en base a la pel·lícula a debat.. Aquesta part podrà ser acompanyada d'imatges de films relacionats amb la pel·lícula que anirem a veure: pel·lícules del mateix director, o gènere, o moviment/escola/grup... La classe pràctica consistirà en la sortida a una sala de cinema de Barcelona, acompanyats pel professor. S’acordaran el dia i hora, primant sessions de tarda/nit. Per a cada film es proporcionarà als alumnes un dossier amb informació general: sinopsi, fitxa tècnica i artística, així com un recull de crítiques de la premsa i dels mitjans especialitzats.
Els objectius son: L’anàlisi de films en la consideració que tindrà aquest curs no serà aliena a la problemàtica d'ordre estètic o lingüístic. L'objectiu principal serà, doncs, que puguem sentir un major plaer davant les obres, mitjançant una millor comprensió de les mateixes. Aprendrem a considerar el film com obra d'art autònoma, susceptible de generar un text (anàlisi textual) que fonamenti els seus significants en estructures narratives (anàlisi narratològic) i sobre bases visuals i sonores (anàlisi icònic), produint així un efecte particular i únic sobre l'espectador (anàlisi psicoanalític). Facilitar que els alumnes visionin seqüències significatives de la història del cinema, que, per comparació amb les obres analitzades, els permetin un anàlisi més complert del film treballat. Despertar la "curiositat intel·ligent", per tal de copsar una lectura crítica de la imatge. Aconseguir que la gent es diverteixi més amb el cinema, i que, entenent-lo significativament, s’animin a intervenir-hi cada cop més en la dialèctica de classe. Es procurarà mostrar com la no coincidència interpretativa o de valoració amb la crítica especialitzada no te perquè representar un error o una incapacitat per part de l'espectador sempre que l’anàlisi es fonamenti en una base "correcta". El comentari de les pel·lícules ajudarà a entendre la lògica històrica, es a dir, construïda, del llenguatge cinematogràfic, en quant a dispositiu retòric que mai te com a objectiu la dilucidació de la realitat, sinó la pràctica de la persuasió. Procurar que les pel·lícules es mirin com alguna cosa més que un divertiment i passin a observar-se, per senzilles que siguin, com un testimoni de la realitat i el pensament. Al realitzar un exercici intel·lectual d’anàlisi, farem que el text esdevingui altament significatiu, i aconseguirem que entri a formar part del nostre cos teòric personal. Allò formatiu requereix intencionalitat. Aquesta intencionalitat serà clau a l'hora de que l'alumne intenti plasmar oralment el seu anàlisi o aquelles idees que estigui interessat en comentar.
cinema, història i gènere una aproximació a la Història del cinema-
Un repàs exhaustiu per tots una bona part dels gèneres cinematogràfics: el melodrama, cinema fantàstic i de ciència ficció, comedia, cinema bèl·lic, el musical, altres gèneres: peplum; cinema religiòs; cinema d'aventures,....ismes i relacions amb els gèneres.
El curs està pensat per a persones que volen conèixer l'evolució del cinema a través dels diferents Gèneres Cinematogràfics fent parada i fonda en les imatges/icones que s'han perpetuat i han evolucionat al llarg del temps. Serà doncs un viatge semiòtic, entès com aquell que visitarà els diferents significats, alhora inconfusibles, del llenguatge cinematogràfic a través del Gènere Cinematogràfic. La imatge com a representació fictícia de la realitat ens porta els estereotips socials clàssics de tot gènere cinematogràfic conegut. A saber i per exemple: la vamp; el monstre de les pelis de Ciencia Ficció; el latin lover; els indis i els cowboys; ....però també els recursos típics del gènere: la veu en off del cinema negre, les plantes seques rodolant pel poblat fantasma del far-west, l'ensurt final a les pelis de terror... Això ens servirà per seguir l'evolució dels gèneres en els més de cent anys de la Història del cinema, fent especial esmena als avenços de la indústria i que també han incidit en la seva història. Per cursar-lo no es necessiten coneixements previs, perquè es tracta, cal que ho sàpiguen els experts, d’un curs d’iniciació. Constarà de 10 sessions d’hora i mitja. Totes les sessions s’acompanyaràn amb seqüències de films de cada època, projectades en vídeo. Els objectius son: Aconseguir un coneixement global dels principals gèneres cinematogràfics. Facilitar l'accés als principals canvis a l'Indústria cinematogràfica que van incidir directament a l'Història dels Gèneres Cinematogràfics. Facilitar que els alumnes visionin seqüències cabdals i/o interessants de la història del cinema que els permetin un coneixement significatiu dels diferents Gèneres. Despertar la "curiositat inteligent", per tal de copsar una lectura crítica de la imatge. Procurar que les pel.lícules es mirin com alguna cosa més que un divertiment i passin a observar-se, per senzilles que siguin, com un testimoni de la realitat i el pensament. Aconseguir que la gent es diverteixi més amb el cinema, i que, entenent-lo significativament, s’animin a intervenir-hi cada cop més en la dialèctica de classe.
Història del Cinema 1,2 i 3 1.- del cinema silent a la consolidació del sonor 1895-1941 - El naixement d’un Llenguatge específic- Un abans i un després, el pre-cinema. El camí cap al naixement del cinema. Europa fins la Gran Guerra. Art i comerç en el cinema Primitiu. D.W.Griffih i el desenvolupament del cinema americà. Neix el llenguatge cinematogràfic. El procés avantguardista als anys 20’. El Cinema Soviètic. El cuirassat Potemkin: Anàlisi del Film. Expressionisme Alemany. El cinema europeu d’entreguerres. EUA als anys 30 i 40. Ciutadà Kane: Anàlisi del film.
2.- De la consolidación d’un llenguatje específic a Persona de Ingman Bergman (1941-1966) El drama social post-bèl·lic. El Neorrealisme Italià. Estats Units: Dues decades prodigoses 50’60’. Hitchcock: Analisi de "Con la muerte en los talones". Cinema espanyol: De Raza (1941) a El Verdugo (1963). De l’academicisme francés a La Nouvelle Vague. Una ona que "refresca Europa". Analisi del film: À boûtde souffle de Jean Luc Godard (1959) . Jove Cinema Alemany: Straub/Schlondorff/Fassbinder. Cinema Japonés: Mizoguchi/Ozu/Kurosawa. Anàlisi del film: "Persona" (1967). Ingmar Bergman.
3.- cinema contemporani (1970-2003).- profetes i deixebles. Una continuïtat en el fi del mileni Un repàs pels últims clàssics: Kubrick; Fellini; Rohmer. Les noves tendències: Dogma i cinema de denúncia social: R. Guedidian, Fernando León de Aranoa i Ken Loach , una tornada al neo-neorealisme?. El nou Boom del documental: de Flaherty a Jose Luís Guerín. Cinema americà d’autor versus cinema comercial americà: la continuïtat del cinema-mercat. Spielberg/Shyamalan i el paradigma del Director-Midas. Problemes del cinema espanyol actual. Les innovacions venen del cinema oriental: Iran; Xina; Japó.
El curs total de trestrimestres (30 sessions de 1h 30’’)està pensat per a persones que, estimant el cinema, volen conèixer amb profunditat l’evolució històrica de l’art del nostre segle. És un curs pensat per tenir una durada global de tres trimestres i així poder integrar amb tranquil·litat els ja més de 100 anys de cinema. Això ens permetrà poder profunditzar en els diferents autors importants i els períodes més significatius de la Història del Cinema. Dues sessions pertrimestre seran per analitzar amb profunditat dues de les pel·lícules més importants del període estudiat. Tant mateix, els tres cursos seran autònoms entre sí i els alumnes podran cursar-los per separat. Serà un curs en el que predominarà l’anàlisi textual fílmic, és a dir, l’anàlisi de les seqüències cabdals de la història del cinema. Però també es buscarà l’estudi del text escrit, sobretot aquells textos claus llegats pels propis autors i que permetran comprendre millor el cinema a través dels temps. Per cursar-lo no és necessiten coneixements previs, encara que pugui servir de complement a d’altres cursos de cinema que hagi fet l’alumne. Constarà de 10 sessions d’hora i mitja. Totes les sessions s’acompanyaran amb seqüències de films de cada època, projectades en vídeo. Els objectius son: Aconseguir un coneixement global de les diferents etapes i dels diferents realitzadors que han treballat en el període estudiat. Facilitar que els alumnes puguin veure seqüències cabdals i/o curioses de la història del cinema que, per raons cronològiques, no els han estat accessibles. Despertar la curiositat , no solament pel cinema, sinó per tot l’àmbit de la lectura de la imatge. Procurar que les pel·lícules es mirin com alguna cosa més que un divertiment i passin a observar-se, per senzilles que siguin, com un testimoni de la realitat i el pensament. Aconseguir que la gent es diverteixi més amb el cinema, per què l’entengui, potser, una mica més.
iniciació al guió cinematogràfic i televisiu (1 i 2) Cursos pensats per als qui
volen iniciar-se en el món del guió i sense formació prèvia. No són cursos
per a escriptors; són dos cursos on s’ensenyen les beceroles i el nivell
superior d’una activitat complexa: escriure històries per transformar Cada curs té 10 sessions de 3 hores que aniran alternat-se entre teoria i pràctica. En les sessions teòriques s’aniran tractant els punts bàsics per a construir una història i s’aniran decodificant guions bons i dolents i, a més, es posaran deures que es posaran en comú a la sessió pràctica. Els objectius són: · Aconseguir conèixer els elements que formen part d’un guió i la mecànica de la seva escriptura. . Copsar la manera de fabricar personatges amb dimensions de versemblança. · Acostar el món del guió a un públic amateur que vulgui aprofundir en aquest món o que sent curiositat intel·lectual pel tema.
Exposicions passejant pel cinema Exposició dissenyada amb motiu del Centenari del naixement del Cinema. Pel seu caràcter de recorregut sintètic i clar per la Història del Cinema segueix essent un bon referent per mostrar l’evolució d’un segle d’imatges en moviment. La part literària de la mostra es presenta en 10 plafons explicatius, un per dècada. El que dóna vistositat al conjunt és l’exposició dels 60 cartells originals de les diferents èpoques que ens guien pel recorregut que ha fet l’art del nostre temps entre el 1897 i avui dia i, també, la col·lecció d’elements tècnics i, fins i tot, joguines precinematogràfiques que els acompanyen.
sumant Fellini La mort de Fellini el 1993 va fer aflorar, un seguit d’històries i d’anècdotes sobre aquest director tan especial que sempre mentia d’una forma tan intel·ligent que les seves fabulacions han arribat a representar un valor afegit als seus films. Vam creure que seria bó de recollir les declaracions contradictòries més significatives de l’autor sobre cada una de les seves obres i que calia fer-ho amb força sentit de l’humor. Exposició de tendència literària que consta de 23 panells on es recullen les contradiccions i fantasies sobre la seva obra de 21 films. Aquests cartells originals provenen de diferents països.
només són cartells de cine! Aquesta exposició sorgeix de les ganes de compartir amb tothom la bellesa del fons de cartells dels països de l’Est dipositats a la Federació. Aquests cartells poques vegades havien sortit a la llum pública perquè anunciaven films que, majoritàriament, no s’havien estrenat al nostre país. La mostra té per característica la seva flexibilitat espaial, temàtica i il·lustrativa. Inclou des de 18 fins a 52 cartells; pot combinar-se segons diferents motius d’interès: l’origen geogràfic, les cinematografies de l’Est als anys 70, l’aquarel·la o el collage en els cartells cinematogràfics...; i s’hi veuen reflectides les diferents tendències del cartellisme en les darreres decades.
2001, molta ficció per la ciència Exposició pensada per aquesta data tan emblemàtica i que planteja interrogants al futur. En principi, el fet de posar en la mateixa sala els cartells de films mítics relacionats amb les esmentades preguntes i els llibres que les han fet possibles, representa un intent de relacionar cinema i literatura en un dels gèneres més influents del segle XX, ja passat. Tanmateix, també ha estat una excusa perquè algunes Biblioteques hagin pogut posar en valor els seus fons literaris alhora que promocionaven els seus nous fons audiovisuals. La mostra té cinc apartats prou inquietants: Creant vida artificial; Viatges a l'espai i extraterrestres; Ficcions o Realitats polítiques?; El bé i el mal continuen lluitant; Preguntes a l'Apocalipsi i pot presentar només la seva part cartellística sense veure minvada la seva força.
exposicions a la carta Així com molts cineclubs dissenyen els seus cicles en funció d’una temàtica com a fil conductor (com el director, la nacionalitat, l’estil, o algun aspecte conceptual més ampli), hi ha la possibilitat, duta a terme moltes vegades, de dissenyar exposicions puntuals en funció d’aquestes característiques segons les necessitats concretes de qui ho demana. Això és possible gràcies a l’ampli fons documental de la Federacio en cartells, guies, postals i fotografies, acumulat al llarg dels anys per aportacions diverses, des de distribuïdores a col·leccionistes que han cedit el material.
EXPOSICIONS ESCOLARS Les exposicions i els tallers van dirigits a un públic infantil. Són disenyades en clau didàctica i pedagògica per atreure l’atenció dels nens i les nenes amb l’objectiu de despertar la seva capacitat d’anàlisi del món del llenguatge audiovisual. una terra de cine Una de les conseqüències de la globalització és la manifestació pública del racisme, la xenofòbia i els integrismes... Per ajudar els nois i noies a mirar les altres cultures amb un esperit obert, a respectar l’equilibri amb el medi, a ser crítics amb les injustícies que es produeixen arreu del món, el cinema pot ser un bon instrument, sobretot vinculant-lo als àmbits de la Geografia, l’Ecologia i l’Antropologia, com fa aquesta mostra. escrit en Cinema Aquesta és una exposició que voldria animar els nois i noies a llegir i a veure cinema. Pot pensar-se, potser, que no cal impulsar-los a consumir imatges, perquè ja ho fan prou, però nosaltres pensem que cal llegir llibres, però també cal aprendre a llegir i a interpretar les imatges amb missatges indiscriminats que cada dia configuren més el nostre món. temps de cinema Una de les formes més senzilles d’apropar el temps passat als nois i noies és el cinema. També saben que, amb més o menys encert, un gran nombre de films han resseguit totes les èpoques de la Història. Aquesta mostra es converteix en un joc, on els nois i noies han d’anar reconeixent fets i personatges per col·locar-los en el seu temps, com si es tractés d’un puzzle. però si es mou! Exposició per a infants que vol posar a l’abast de tots ells els rudiments de la imatge en moviment i contribuir a descobrir-ne les lleis físiques. Aquest objectiu es potencia de manera directa induïnt els nois i les noies a fer ombres xineses i marionetes; a fer tombar taumàtrops i fenaquistiscòpis; a mirar pels visors i contemplar els ninots que es mouen al zoòtrop o al praxinoscopi.
TALLERS CINEMATOGRÀFICS PER A NOIS I NOIESEls tallers són unitats de dotze hores, repartides en quatre sessions de tres hores de durada cadascuna, tenint en compte que l’activitat haurà de tenir un ritme viu i variat perquè els assistents no s’hi avorreixin i que haurà d’incloure un descans suficient per poder esmorzar/berenar i sortir a l’aire lliure, si pot ser. Les sessions s’acomodaran a les necessitats del Centre. PER A NENS I NENES DE 4 a 6 ANYS Ratio recomanada: 10/12 jugant com els besavis joguines òptiques Taller on s’experimenta amb el principi de la persistència retiniana a través de les joguines òptiques. Els infants aprenen a construir diverses joguines com el taumàtrop o el zoòtrop i a incloure’ls com a recurs expressiu en llur aprenentatge. el primer cinema ombres xineses En aquest taller els menuts aprendran a valorar els elements quotidians d’una aula, les pròpies mans o els elements retallats com a possibilitats per explicar una història o, simplement, com un element de diversió. parlant amb el gest taller de mímica Taller que vol potenciar les facultats gestuals dels infants basant-se en el cinema. Utilitzant com a base films muts s’experimentarà amb el gest per mostrar sensacions, emocions, conflictes... i si li posem música? música per a les imatges Aquest és un taller que ensenya a associar la imatge a la música partint de l’experimentació guiada per arribar a l’atribució per part dels nens i nenes de músiques que ells mateixos inventen amb els elements que tenen a mà.
PER A NENS I NENES DE 7 A 9 ANYS Ratio recomanada: 14/16 canviem de cara taller de maquillatge El maquillatge és un dels recursos més engrescadors per canviar personalitats, fingir monstres o crear bellesa. Aquest taller de maquillatge cinematogràfic desvetlla la imaginació dels nois i noies mentre aprenen tècniques senzilles que poden fer servir en altres diades i celebracions. com es fan els dibuixos animats? taller de dibuixos animats? Els nois i noies eprendran en aquest taller la mecànica dels dibuixos animats i podran participar en l’elaboració d’una història i el seu desenvolupament en dibuixos. fem teatre taller d’interpretació Taller que vol potenciar les dots naturals d’interpretació dels infants i proporcionar recursos per a expressar-se i comunicar-se i per aprendre a reproduir vivències i sentiments aliens en què les pel·lícules poden servir de models. Sabríeu fer música de cinema? taller de música per al cinema Sobre diferents escenes de films es provaran diversos tipus de música fins a crear el clima escaient i es donarà als nois i noies la possibilitat de construir, amb percussió, la música per a determinades seqüències.
PER A NOIS I NOIES DE 10 A 12 ANYS Ratio recomanada: 20/22 escrivim una pel·lícula taller de guió cinematogràfic Pensat per a fer participar els infants del procès de creació i disseny de possibles pel·lícules basades en les històries que suggereixen, estimulant així la seva capacitat creativa i introduïr, de forma planera i entenedora els conceptes bàsics que precisa l’el·laboració d’un guió. pel·lícules ben vestides taller de vestuari de cine Els nens i les nenes experimenten els conceptes de disseny i retallat de diferents tipus de vestuari sobre films que recreen diferents èpoques, des del món clàssic fins als nostres dies. efectes especials i altres enganyifes taller de trucatges cinematogràfics Experimentació amb moltes de les possibilitats dels efectes especials, tant els casolans com els més sofisticats, on els infants aprenen certs trucs del Cinema tot divertint-se i fent manualitats.
|
|
||||||||||||
